Monestir

gelosia

Gelosia del refectori del Monestir de Sant Cugat

2024-03-14T14:50:09+01:00

Gelosia que servia de tancament d’una de les finestres del refetor del Monestir ubicat en el claustre inferior. La finestra comunicava amb el claustre obert a l’aire lliure, i per tal de proporcionar seguretat a més de ventilació i llum en aquesta estança, es va idear una gelosia amb vint-i-set obertures romboïdals realitzada amb morter de calç (aigua, calç i sorra) i una capa d’enlluït de guix. Prové de la finestra just a l’est de la porta de la sala capitular del XVIII (a la dreta des de la galeria del claustre). Cal suposar que la resta de finestres disposarien d’un tancament igual. La part interior (ara també cap a l’interior) està força ben conservada, mentre que l’exterior està degradada, presenta uns reguerons que podrien ser el resultat de l’exposició a filtracions d’aigua (pluja). Actualment forma part de l’exposició permanent del Museu. Col·lecció: Monestir de Sant Cugat Número de registre: 1415 Lloc procedència: Sant Cugat del Vallès Datació: segle XI Dimensions: 63,5 x 36,5 x 5,5 cm Material/Tècnica: morter de calç (aigua, calç i sorra) i una capa d'enlluït de guix.

porta enreixada monestir

Porta

2024-02-19T13:08:55+01:00

Porta enreixada de l’altar major de l’església del Monestir de Sant Cugat Porta de ferro enreixada, composta per dues fulles. Prové del cancell de l’escala de l’altar major de l’església del monestir de Sant Cugat. Presenten a la seva part central la creu de Sant Benet i les inicials de les pregàries atribuïdes al sant en la seva lluita contra el diable. Falten els dos lleons de bronze decoratius que remataven cada una de les dues portes. Al segle XVIII es difon la devoció a la creu de Sant Benet com a protectora contra el mal, amb la col·laboració de les congregacions benedictines. Sant Cugat, que en formava part, estampà la creu de Sant Benet a diversos llocs del monestir (Vegeu: Penell MSC 2137; Placa MSC 2138) Col·lecció: Monestir de Sant Cugat Número de registre: MSC 596 Datació: segle XVIII - primer terç segle XIX Dimensions: 126 x 83 x 3 (x dues fulles) Material/Tècnica: metall

pintura mural

Pintura mural

2024-02-19T13:13:05+01:00

Pintura mural de la capella del Sant Sepulcre i la Santa Creu Fragment de pintura mural amb escena "noli me tangere" procedent de la capella del Sant Sepulcre i la Santa Creu del monestir de Sant Cugat. Reprodueix el moment en què Jesús ressuscitat s’apareix a Maria Magdalena, i aquesta el reconeix després de confondre’l amb un hortolà. Aleshores Jesús li diu “Deixa'm anar” i li demana que anunciï la seva resurrecció als seus. Aquest episodi es basa en el text recollit a l'evangeli de Sant Joan, 20, 11-18. L'escena de Sant Cugat mostra Jesús i Maria Magdalena en un escenari bucòlic. Jesús es presenta despullat, cobrint la cintura amb un drapatge, i amb els senyals de la passió (marques dels claus a peus i mans, i de la llança al costat). Porta també alguns elements propis d'un hortolà: capa, barret i pala de treball. Maria Magdalena, agenollada als seus peus, porta un vestit d'època (segle XVIII) de tons verds i blancs, i un vel blanc al cap, i a la mà dreta un recipient recolzat a terra. Col·lecció: Monestir de Sant Cugat Número de registre: MSC 1699 Lloc procedència: Sant Cugat del Vallès Datació: segle XVIII Títol: Noli me tangere Dimensions: 136 x 350 cm Material/Tècnica: pintura / fresc

tresoret del monestir

Tresoret

2024-02-19T12:49:49+01:00

Conjunt de monedes trobades juntes durant una intervenció arqueològica al monestir l’any 2002. En períodes d’inseguretat i davant un risc imminent de robatori els seus portadors podien optar per ocultar la moneda amb la intenció de recuperar-la un cop passat el perill. Aquest conjunt de monedes fou ocultat vers 1738 entre les restes del pont d’accés al monestir, ben disposades en dos munts segons la seva mida. En total són trenta-sis reals amb la següent distribució: tres de Carles III (1709-1711); trenta-dos de Felip V (1717-1738) i una de Lluís I (1724). Col·lecció: Monestir de Sant Cugat Número de registre: FDC-001 Lloc procedència: Sant Cugat del Vallès Nom jaciment: Monestir de Sant Cugat Datació: segle XVIII Títol: 36 reals Material/Tècnica: plata

llibre dins de caixa de memòries històriques

Memòries històriques

2024-02-19T12:39:14+01:00

Memòries històriques del Reial Monestir. Reproducció impresa en paper amb 118 pàgines, on s’explica els fets més rellevants de la història de l’Abadia. Conserva una contracoberta de paper, que també cobria els lloms. Presenta una marca afegida sobre el dibuix de la coberta, que consta de les lletres Y i S i O sobreposades. El llibre va ser publicat per l'abat Josep Gregori de Montero i Alós, i imprès per Francisco Surià i Burgada. La redacció va quedar en mans de Benet Maria de Moxó i de Francolí, monjo benedictí cerverí, que va estar a Sant Cugat durant la segona meitat del segle XVIII. La finalitat de llibre es ressaltar l’esplendor de monestir de Sant Cugat i la seva contribució a la societat. Col·lecció: Monestir de Sant Cugat Número de registre: 2136 Lloc procedència: Sant Cugat del Vallès Datació: últim quart segle XVIII Autor: autentificat de Moxó i de Francolí, Benet Maria Josep Gregori de Montero i Alós Francisco Surià i Burgada Títol: Memorias históricas del Real Monasterio de San Cucufate del Vallés Dimensions:14,5 x 19,7 x 1,3 cm Material/Tècnica: paper

Aquarel·la del Monestir

Aquarel·la

2024-02-19T12:33:03+01:00

Aquarel·la del Monestir de Sant Cugat de Lluís Rigalt Dibuix en aquarel·la sobre paper, que reprodueix la part exterior del monestir de Sant Cugat. S'hi observen elements ja desapareguts com la part de palau abacial que s’adossava a l'església, i el cos existent sobre la primitiva capella de Tots Sants. Porta inscrita la data: "marzo de 1868". Col·lecció: Monestir de Sant Cugat Número de registre: MSC 974 Lloc procedència: Sant Cugat del Vallès Datació: tercer quart segle XIX Autor: Lluís Rigalt Farriols Titol: Monasterio de Sn. Cucufate del Vallés. Dimensions: 24,5 x 34,5 cm Material/Tècnica: paper / aquarel·la (técnica dibuix)

milliari

Mil·liari

2024-02-19T13:21:52+01:00

Mil·liari romà possiblement reaprofitat com a tapa de sarcòfag. Prové de la Via Augusta, on senyalava la milla 110. Conté dues inscripcions. La primera inscripció diu (traducció): "Tiberi Cèsar August, fill d’August divinitzat, nét de Juli Cèsar divinitzat, pontífex suprem, cònsol per cinquena vegada, havent rebut per vuitena vegada una salutació imperial, dotat de la trenta-quatre potestat tribunícia. Via Augusta cent deu milles". La segona inscripció diu (traducció): "Al nostre senyor Valerius Licinianus Licinius, el jove, molt noble Cèsar. Via Augusta. Cent deu milles". Datada entre l'any 317 i el 324, quan dón assassinats Valeri i el seu pare. Col·lecció: Monestir de Sant Cugat Número de registre: 2065 Lloc procedència: Sant Cugat del Vallès Nom jaciment: Monestir de Sant Cugat, 2001-2002 Datació: primer quart segle IV Dimensions: 123 x 53 x 53 cm Material/Tècnica: pedra

Butlla papal

Butlla papal

2024-02-19T15:49:14+01:00

Butlla del papa Climent IV (1265-1268) Els drets i privilegis que Roma atorgava al monestir eren posats per escrit en documents oficials signats de la mà del papa i acompanyats d’una butlla, o segell, que garantia la seva autenticitat. Aquesta butlla, localitzada en una intervenció arqueològica al monestir, correspon a un document emès per Climent IV per a Sant Cugat que no s’ha conservat. Durant segles la vila i el terme de Sant Cugat van dependre quasi absolutament del Monestir, que era el senyor de les terres i qui administrava la justícia. Els monjos cobraven taxes, jutjaven, aplicaven les penes, etc. El domini del Monestir es va consolidar al segle XIII amb la creació jurídica del Castell d’Octavià, que l’equiparava a un castell jurisdiccional. El revers és totalment epigràfic i apareix el nom del pontífex, el seu títol i el seu numeral, mentre que en l’anvers és de tipus figuratiu i apareixen els rostres de Sant Pere i Sant Pau separats per una creu i sobre elles les lletres SPA SPE fent referència a Sanctus Paulus i Sanctus Petrus, respectivament. Col·lecció: Monestir de Sant Cugat Número de registre: MSC 1683 Lloc procedència: Sant Cugat del Vallès Nom jaciment: Monestir de Sant Cugat Datació: tercer quart segle XIII Títol: Butlla papal de Climent IV Dimensions i pes: 3,8 cm; 44,42 g Material/Tècnica: plom

làpida sepulcral

Làpida sepulcral

2024-02-19T15:46:24+01:00

Làpida sepulcral del monjo Pere Ferrer Placa de pedra del segle XIII, col·locada originàriament a l’exterior de l’església, amb l’epitafi del monjo Pere Ferrer. Pere Ferrer fou l’autor del Costumari de Sant Cugat, escrit entre el 1221-1223, on ens fa una minuciosa descripció de la vida quotidiana de la comunitat monàstica del seu temps. Ens explica detalladament les funcions, oficis i tasques de cada membre de la congregació segons els seus càrrecs. En dipòsit temporal del MNAC (número Inventari 14345) al Museu de Sant Cugat. Col·lecció: Monestir de Sant Cugat Número de registre: MSC 1701 Lloc procedència: Sant Cugat del Vallès Datació: segle XIII Títol: Làpida sepulcral de Pere Ferrer Dimensions: 60 x 55 x 8 cm Material/Tècnica: pedra / cisellat (tècnica escultura)

cancell

Cancell

2024-02-19T15:36:15+01:00

Placa de marbre amb decoració vegetal Fragment de placa de marbre d'època romana que per les seves característiques es pot situar durant l'alt imperi. Va ser localitzat durant les excavacions del recinte del Monestir de Sant Cugat entre els anys 1993 i 1994. Col·lecció: Monestir de Sant Cugat Número de registre: 2011 Lloc procedència: Sant Cugat del Vallès Nom jaciment: Monestir de Sant Cugat, 1993-1994 Datació: segle I Dimensions: 67 x 18 x 8 cm Material/Tècnica: marbre

Go to Top