IMPORTANT: Torre Negra tancada al públic arran de la crisi de pesta porcina
Casa forta al peu de Collserola
La Torre Negra és una casa fortificada que data de l’any 1145, creada com a fortalesa en època medieval per defensar l’àmbit territorial del Monestir de Sant Cugat del Vallès. Amb la seva imatge imponent i la seva presència històrica en el territori és una fita indiscutible del nostre patrimoni natural i arquitectònic.
L’Edifici
Descobreix els espais de la casa
La Torre Negra d’avui és fruit de l’evolució constructiva al llarg dels anys, i sobretot de la petjada dels Palou al segle XV
Casa forta, l’exterior
Actualment conserva la planta quadrangular amb tres nivells i una torre que sobresurt a la cantonada sud-est. La construcció iniciada el 1145 havia de ser de tàpia segons les indicacions de l’abat de Sant Cugat. Al s.XV s’amplia i consolida la fortificació en contra de la voluntat del monestir. L’edifici actual conserva, en gran mesura, l’aspecte d’aquesta remodelació.
L’interior de la casa
S’estructura interiorment a l’estil de les construccions del gòtic civil català, a partir d’un pati central d’on arrenca l’escala que porta a les dependències senyorials del primer pis.
Una «instàntanea» molt particular
La Degollació de Sant Cugat (1504-1507) Taula central del Retaule Major del Monestir de Sant Cugat. Ayne Bru [Museu Nacional d’Art de Catalunya].
La degollació de Sant Cugat és un retaule pintat per l’Ayne Bru que mostra un realisme d’una cruesa impressionant. La taula és d’un gran interès perquè al fons de la imatge s’aprecia una construcció identificada tradicionalment com la Torre Negra.
Un símbol patrimonial de Sant Cugat
El valor patrimonial i històric de l’edificació, així com la seva singularitat, fa que la Torre Negra esdevingui un element amb un gran significat per a la ciutadania de Sant Cugat i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. A aquest fet se li ha de sumar la proximitat amb el nucli urbà i la gran accessibilitat a peu i en bicicleta. Per aquestes raons la Torre Negra és una de les principals portes d’accés al Parc de Collserola.
Després que l’Ajuntament adquirís la finca de Torre Negra i amb la voluntat de donar a conèixer el nou espai patrimonial a la ciutadania, des de l’11 de juny de 2022 es fan portes obertes i visites comentades a l’espai.
Cada segon diumenge de mes de 10 a 14 h portes obertes al recinte exterior de la Torre Negra.
IMPORTANT: Torre Negra tancada al febrer arran de la crisi de pesta porcina
HISTÒRIA
Una construcció defensiva que fa història!
La història de la casa mostra a petita escala l’administració del territori i les persones al camp català en època medieval i moderna.
Aquesta imponent construcció va ser impulsada pel monestir de Sant Cugat el 1145.
El nom de Torre Negra està associat, dins l’imaginari local, a la defensa de Collserola. El seu entorn, entre la ciutat i el Parc Natural i a tocar d’un camí històric, és un espai estratègic d’accés i protecció del parc. És també un lloc privilegiat que va atraure propostes de construcció, contestades per la ciutadania a l’entorn de la “Plataforma per la Defensa de Torre Negra i Rodalies” des del 1994. Però la història de la Torre Negra és molt més llarga i complexa.
Aquesta imponent construcció va ser impulsada pel monestir de Sant Cugat el 1145 quan l’abat Armengol va cedir una porció de territori, aproximadament l’antic terme de Cercedol, a un grup de deu homes per tal que construïssin una fortificació i masos pel conreu de les terres. L’objectiu era protegir i tornar a colonitzar unes muntanyes ermes a causa de les incursions almoràvits de 1114-1115, just a l’inici del camí a Barcelona per la vall de Gausac i Sant Medir.
La domus es va erigir en seu d’un contrapoder al monestir dins el terme de Sant Cugat, en un conflicte que duraria segles.
El 1195 la fortificació estava en mans de la família Vilanova, que li dona el nom de domus de Vilanova, i sota la potestat del monestir. El 1303 passà als Palou, una influent família de l’aristocràcia barcelonina que va transformar l’antiga domus en una estructura més potent i el seu territori en una quadra, un espai amb drets jurisdiccionals.
Així, la domus es va erigir en seu d’un contrapoder al monestir dins el terme de Sant Cugat, en un conflicte que duraria segles.
Els senyots de la quadra tenien drets de propietat sobre les terres de conreu, cobraven rendes i exercien control sobre la pagesia.
La domus i la quadra de Vilanova mostren a petita escala l’administració del territori i les persones al camp català en època medieval i moderna. En el marc d’una economia agrícola i el règim feudal, els senyors de la quadra tenien drets de propietat sobre les terres de conreu, cobraven rendes sobre la producció i exercien control sobre la pagesia. També ostentaven una part del poder públic.
A l’entorn del 1400 la quadra de Vilanova compta amb nou masos, només un dels quals es conserva avui, l’actual Can Borrell. Aquests masos eren menats per famílies pageses que els tenien en tinença hereditària i estaven obligats a viure-hi. Havien de pagar un cens fix en moneda o gallines, un cens a part de fruits – generalment el delme (desena part) o la tasca (onzena) – per la producció del cereal, la vinya i l’olivera, i prestar serveis en treball, fins a un màxim de quatre dies en la sembra, la batuda, tragins i fer palla. També estaven sotmesos als mals usos, senyal clara de servitud cap al senyor.
El Monestir de Sant Cugat exercia un gran poder al territori que es va veure afectat per la creixent influència dels Palou i els Erill des de la Torre Negra.
Escuts de les famílies Palou i Erill
El terme de Sant Cugat estava sota la jurisdicció del monestir, però l’existència de la quadra de Vilanova implicava que els seus senyors, els Palou i els Erill, també hi tenien drets jurisdiccionals. Això va generar conflictes de poder i llargs processos judicials.
Tot i que els senyors de la quadra pretenien tenir la jurisdicció civil, amb batlle i cort, la justícia no els va admetre tant. El 1609 se’ls reconeixia la jurisdicció mínima – dret a resoldre plets i imposar multes menors – i el 1718 autonomia fiscal respecte el terme de Sant Cugat.
El Monestir de Sant Cugat exercia un gran poder al territori que es va veure afectat per la creixent influència dels Palou i els Erill des de la Torre Negra.
El 1590 el conjunt va passar als Erill, una nissaga nobiliària interessada en reforçar l’autonomia de la quadra.
Aquestes disputes pel control del territori no es van resoldre fins que el monestir va comprar el conjunt el 1728. Des d’aleshores va ser un centre d’explotació agrícola fins que el 1842, amb la desamortització, la finca passà a mans de la família Rabadà, mantenint l’activitat fins el declivi de la pagesia.
Des de 2022 la Torre Negra és propietat de l’Ajuntament de Sant Cugat.
