Aquesta rajola forma part d'un conjunt de 47 rajoles hidràuliques amb decoració vegetal policroma en tons vermell, groc i verd, que formen un motiu simètric d’inspiració naturalista. El disseny combina elements florals i fullatges estilitzats, resolts amb una composició radial característica de la producció industrial catalana de finals del segle XIX i inicis del XX. L’ús de formes orgàniques, corbes sinuoses i una paleta cromàtica viva situa aquestes peces dins l’estètica del Modernisme, moment en què la rajola hidràulica es va convertir en un element decoratiu essencial en paviments domèstics. A la cara posterior de les rajoles es conserva la marca de la fàbrica Bustems y Cia (Barcelona), habitual en la seva producció, que certificava l’origen i la qualitat del material. La casa Bustems y Cia va ser una de les empreses actives del sector i va contribuir a la difusió d’aquest tipus de paviment tant en habitatges urbans com rurals. Aquest conjunt prové de l’enderroc d’un habitatge de Sant Cugat situat al camí de Can Ganxet, on formava part del paviment original. Col·lecció: Ciutat de Sant Cugat Número de registre: 1080 Lloc procedència: Sant Cugat del Vallès Datació: Segle XX Dimensions: 20 x 20 x 2 cm Material/Tècnica: Ciment emmotllat i premsat, pigment i morter L'any 2025, aquesta peça va formar part de l'exposició temporal al Museu de Sant Cugat: "Estiueig de proximitat" i va ser part de la imatge gràfica del fulletó de programació d'activitats i exposicions al museu, període de maig a setembre de 2026
Urna electoral
MuseuSC2026-06-19T14:06:53+02:00Urna electoral utilitzada durant l’elecció del primer alcalde democràtic de la ciutat des de la II República, en el ple municipal celebrat l’abril de 1979. En el procés va ser escollit com a alcalde el candidat del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Àngel Casas Boladeras, que va formar un govern d’unitat amb el PSUC, CiU i un regidor independent. L’objecte simbolitza l’arribada de la democràcia als ajuntaments, en un moment clau de la transició política espanyola. Conservada com a peça històrica, representa el compromís ciutadà amb les institucions democràtiques. Número de registre: MSC-4059 Lloc procedència: Ciutat de Sant Cugat Datació: Últim quart del segle XX Dimensions: 30 x 43,5 x 24,5 cm. Material/Tècnica: fusta i vidre Aquesta peça va formar part de l'exposició: "1975: de la dictadura a la democràcia", al Museu del Monestir (sala capitular), 2025.
Llàntia d’oli procedent de la vil·la romana de Can Cabassa
MuseuSC2025-07-23T14:10:47+02:00Llàntia de ceràmica decorada amb la figura d’un personatge amb instrument musical, barret frigi i faldilla, possiblement associada al culte a Cíbele-Attis. Procedeix de la vil·la romana de Can Cabassa i data del segle V. Juntament amb altres llànties trobades al mateix jaciment, suggereix un ús vinculat a pràctiques rituals o creences espirituals relacionades amb la llum, el foc i la fertilitat en un entorn domèstic i agrícola. Col·lecció: Ciutat de Sant Cugat Número de registre: MSC-3621 Lloc procedència: Vil·la romana de Can Cabassa Datació: Segle V Dimensions: Diàmetre 7,5 (cm), Alçada 2,7 (cm), Gruix 0,4 (cm) Material/Tècnica: ceràmica La primavera del 2023, aquesta peça va formar part de la mostra "El racó dels 20 anys: Il·luminar la nit" al Museu de Sant Cugat amb motiu del 20è aniversari del Museu de Sant Cugat.
Cantimplora romana
MuseuSC2025-06-20T12:34:57+02:00Aquesta cantimplora és una variant de recipient fabricat en tallers nord-africans durant l’època romana altoimperial. Aquest tipus deriva d’un model grec anterior, però la seva difusió en època romana es relaciona especialment amb les produccions de terra sigil·lata d’Itàlia, Hispània i, sobretot, del nord d’Àfrica. L'exemplar aquí documentat es va produir a Cartago, un dels principals centres ceràmics del Mediterrani occidental Té un coll curt i dues nanses (una parcialment trencada) que permetien penjar-la, facilitant-ne el transport durant els desplaçaments. Era molt probablement utilitzada com a cantimplora o recipient de líquids en viatges. Col·lecció: Ciutat de Sant Cugat Número de registre: MSC-3652 Lloc procedència: Can Cabassa 2008 Datació: segle II-III Dimensions: 20 x 17 cm. Material/Tècnica: ceràmica Aquesta peça va formar part de l'exposició: "Fang i foc per viure. L'ús històric de la ceràmica a Sant Cugat a través de la vaixella i l'arquitectura", al Museu del Monestir (sala capitular), 2016.
Sivella
MuseuSC2026-06-19T14:13:11+02:00Sivella trobada en l’enterrament en fossa simple d’una dona adulta en decúbit supí. Es va trobar sobre el seu coxal dret, és a dir, el maluc i, per tant, formava part de la seva vestimenta. Com a element distintiu cal assenyalar la representació d’una cara d'animal, possiblement un lleó, el qual respon a la tipologia de sivella del període romà amb una cronologia que va del segle III al segle V. El fet més destacable és que la representació del lleó era una iconografia reservada a la noblesa i la guerra demostrant que la força, l’ autoritat i el lideratge no han estat exclusius dels homes. Col·lecció: Ciutat de Sant Cugat Número de registre: 5199 Lloc procedència: Can Cabassa 2008 Datació: segle IV-V Dimensions: 30 x 29 mm. Material/Tècnica: Bronze Aquesta peça forma part de la Galeria de Dones de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona www.diba.cat/ca/web/opc/galeria-virtual-de-les-dones
Lleó alat
MuseuSC2024-03-14T14:58:32+01:00Escultura decorativa que representa el tors i el cap d’un lleó alat ubicada en la façana d’una casa de l’Avinguda de Gràcia (ara entre els números 48-56 del c. Francesc Moragues). El conjunt està format per dues escultures idèntiques. Col·lecció: Ciutat de Sant Cugat Número de registre: 1611 Lloc procedència: Sant Cugat del Vallès Datació: segle XVIII - segle XIX Títol: Lleons de bronze Dimensions: 77 x 40 x 23 cm; 75 x 49 x 42 cm Material/Tècnica: bronze
Ensofradora
MuseuSC2024-03-14T14:45:52+01:00S'emprava per aplicar sofre als ceps i combatre la malura, una malaltia provocada pels fongs. (Servia per aspergir sofre a les vinyes,l’oídium). Aparell format per un dipòsit cilíndric que disposa d'una tapadora reforçada amb cargols, un sistema de manxa, una sortida del sofre i una altra obertura amb tapadora. També disposa d'uns agafadors per a la corretja i una peça quadrangular per facilitar el transport a l'esquena. Presenta revestiment de color groc, a causa del sofre. Col·lecció: Ciutat de Sant Cugat Número de registre: 342 Datació: segle XX Autor: L'eclipse etablissements Berthond Belleville (Rhone) Dimensions: 44,5 x 30 x 30 cm Material/Tècnica: ferro
Pala
MuseuSC2024-03-14T14:41:02+01:00Peça de fusta que s'usa amb una sola mà, picant la peça de roba per estovar la brutícia, després d'haver deixat la roba en remull i ensabonada. Procedeix d’un celler particular al carrer Sant Ramon núm. 15. Col·lecció: Ciutat de Sant Cugat Número de registre: 3306 Lloc procedència: Sant Cugat del Vallès Datació: segle XX Dimensions: 28,5 x 11 x 1 cm Material/Tècnica: fusta
Bota de vi
MuseuSC2024-03-14T14:38:32+01:00Recipient per emmagatzemar vi. Està format per delgues de fusta corbades i uns cèrcols de ferro que rodegen aquestes fustes. Té un forat amb un tap de suro al cos de la bota, i un forat amb una aixeta al cap. Col·lecció: Ciutat de Sant Cugat Número de registre: 1336 Lloc procedència: Sant Cugat del Vallès Datació: segle XX Autor: Taller del boter Sr. Joan Joaquim Ivern Dimensions: 35 x 30 cm Material/Tècnica: fusta, metall
Mosaic del Paga-li, Joan.
MuseuSC2026-06-01T10:09:32+02:00Aquest plafó de mosaic, elaborat amb petites peces de ceràmica vidriada de diversos colors, representa una de les tradicions més emblemàtiques de Sant Cugat: el ball del Paga-li, Joan. Els personatges apareixen vestits com a hereu i pubilla, amb una indumentària inspirada en la pagesia catalana tradicional. A la part inferior esquerra del plafó hi figura la signatura de Lluís Pallarès. Aquest artista barceloní és conegut també per haver dissenyat bitllets de moneda republicana per a diversos municipis catalans durant la Guerra Civil. Aquest plafó va inspirar l’artista Joan Tortosa per dissenyar els gegants de Sant Cugat, el Joan i la Marieta. Col·lecció: Ciutat de Sant Cugat Número de registre: 3325 Lloc procedència: Sant Cugat del Vallès Datació: segon quart del segle XX Dimensions: 171 x 300 x 10 cm Material/Tècnica: ceràmica vidriada, mosaic Més informació
Dolium
MuseuSC2025-03-04T10:09:36+01:00Gran contenidor de terrissa utilitzat als assentaments rurals romans per a l’elaboració i emmagatzematge de vi, d’oli o blat. En algun moment es va esquerdar, fet que que va causar un gran forat lateral i per tal evitar la seva degradació es van col·locar unes grapes de plom. Es desconeix la datació d’aquesta intervenció. Es va localitzar el 1974 en obrir una rasa per al gas a tocar de la masia de Can Bellet. L’estat actual presenta un gran forat lateral Col·lecció: Ciutat de Sant Cugat Número de registre: 1612 Lloc procedència: Sector de can Bellet. Sant Cugat del Vallès Datació: segle II a.C - segle V Dimensions: 130 x 100 cm. Material/Tècnica: argila
Mosaic
Museu2024-02-19T13:33:35+01:00Col·lecció: Ciutat de Sant Cugat Número de registre: 3926 Lloc procedència: Sant Cugat del Vallès Nom jaciment: Can Cabassa 2000 Datació: segle IV Dimensions: 26 x 11,5 x 2,5 cm; 31 x 16 x 2,5 cm; 28 x 21,5 x 2,5 cm; 33 x 33 x 3 cm; 17 x 19,5 x 3 cm; 33 x 38,5 x 4 cm Material/Tècnica: Cromia: Tessel·les en blanc, negre, vermell i groc; pedra; ceràmica
Gravat
Museu2024-02-19T15:59:30+01:00Gravat de la batalla de Sant Cugat. Estampa sobre paper que reprodueix la batalla entre les tropes franceses i les espanyoles al voltant de la capella de Sant Domènec durant la guerra del Francès, el 12 d’octubre de 1808. Presenta una llegenda a la part inferior del gravat amb text manuscrit. Forma part d'una sèrie de 8 estampes realitzades entre 1814 i 1822 titulades "Hechos memorables en Cataluña durante la última guerra de la independència". Va ser editada i dirigida pel gravador Josep Coromina Faralt. Col·lecció: Ciutat de Sant Cugat Número de registre: MSC 1635 Lloc procedència: Sant Cugat del Vallès Datació: primer quart segle XIX Autor: Coromina Faralt, Josep; Rodríguez, Antonio; Juan Folo Títol: "Acción gloriosa en Sant Cugat del Vallés, octubre 1808" Dimensions: 32,8 x 45,8 cm Material/Tècnica: paper
Mènsula
Museu2024-02-19T15:40:43+01:00Parell de mènsules idèntiques ubicades sota el balcó de la casa de cos del carrer Major núm. 31 (desapareguda). La seva funció era decorativa, ja que no suportaven cap pes estructural. Cada mènsula forma una voluta decorada amb motius vegetals sota un "àbac". D’igual manera que el balustre (MSC 865) és molt probable que es produïssin a la Terrisseria Arpí. Col·lecció: Ciutat de Sant Cugat Número de registre: 866 Lloc procedència: Sant Cugat del Vallès Datació: finals segle XIX - principis segle XX Dimensions: 57 x 38 x 23 cm / 64 x 38 x 23 cm Material/Tècnica: Ceràmics / emmotllat (ténica ceràmica)
Clau de porta
Museu2024-02-19T15:20:37+01:00Col·lecció: Ciutat de Sant Cugat Número de registre: 3491 Lloc procedència: Sant Cugat del Vallès Nom jaciment: Can Cabassa 2000 Datació: segle V Dimensions: Amplada màxima 3,4; Amplada mínima 1; Llargada 9,2; Gruix 1,2 Material/Tècnica: ferro / fosa (Técnica metall)
Ara
Museu2024-02-19T15:17:51+01:00Petit altar dedicat a Luci Vero Tutano, segurament un dels propietaris de la vil·la romana localitzada a Can Cabassa. Col·lecció: Ciutat de Sant Cugat Número de registre: 3380 Lloc procedència: Sant Cugat del Vallès Nom jaciment: Can Cabassa 2000 Datació: segle IV - segle V Dimensions: Alçada 28; Amplada corona 15x12; Amplada fust 14x12 Material/Tècnica: arenosa
Vas prehistòric d’un enterrament de la cova de Torre Negra
Museu2025-07-23T13:45:42+02:00Aquest vas ceràmic, decorat amb incisions lineals i puntejats, presenta dues nanses de llengüeta perforades. Formava part de l’aixovar funerari d’un enterrament col·lectiu a la cova de la Torre Negra (Sant Cugat del Vallès), utilitzada durant el Calcolític i el Bronze Antic. La cova, situada en un entorn forestal, en un bosc proper a la Torre Negra, va acollir divuit enterraments i mostra l’existència de rituals funeraris complexos, destinats a acompanyar els difunts en el traspàs cap a una altra vida. Juntament amb altres objectes ceràmics i de pedra, aquest vas exemplifica la importància simbòlica de l’aixovar i la dimensió espiritual del fet funerari en les primeres comunitats agrícoles i ramaderes del territori. Col·lecció: Ciutat de Sant Cugat Número de registre: MSC 3984 Lloc procedència: Sant Cugat del Vallès Nom jaciment: Cova de la Torre Negra Datació: 2200-1800 a. C. Dimensions: 11 x 12,5 x 12,5 cm; 12,5 cm Diàmetre màxim Material/Tècnica: ceràmica cuita
Beina
Museu2024-02-19T14:50:15+01:00Funda per a ganivet de bronze ricament ornamentada amb aplics romboïdals de plata i vidre. Està formada per tres peces que corresponen a l’estructura, la coberta anterior i posterior. Col·lecció: Ciutat de Sant Cugat Número de registre: 3557 Lloc procedència: Sant Cugat del Vallès Nom jaciment: Can Cabassa 2000 Datació: segle V Dimensions: 17,6 x 6 x 1 cm / 11,5 x 4,9 x 0,05 cm / 12,8 x 4,9 x 0,2 cm Material/Tècnica: vidre, bronze, plata



















