[Foto: Pérez de Rozas. Arxiu Fotogràfic de Barcelona]
Al Museu de Sant Cugat, impulsem una línia de treball vinculada amb la memòria històrica com a eina de justícia, coneixement i transformació. Des del compromís amb la recerca, la sensibilització i la divulgació, volem contribuir a recuperar, preservar i fer present la nostra memòria col·lectiva més recent.
Amb el suport de la Regidoria de Memòria Històrica, fa anys que Sant Cugat promou processos participatius, artístics i comunitaris que ens ajuden a recuperar i dignificar espais, fets i persones relacionades amb la II República, la Guerra Civil i la Dictadura franquista. Aquesta tasca posa l’accent especialment en la repressió, l’exili i la lluita antifranquista, tot fomentant la reflexió crítica i el reconeixement de la dignitat i el coratge de les víctimes.
Un projecte amb mirada clara i compromesa
Treballem per reconèixer i reparar la memòria de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura, posar en valor la resistència democràtica i recuperar espais que formen part del nostre passat col·lectiu. Ho fem a través de la recerca, la senyalització dels Espais de Memòria i un ampli ventall d’activitats obertes a la ciutadania: homenatges, propostes pedagògiques, publicacions, jornades i exposicions.
L’Avenir. Tres dies a la República
Una aventura digital perquè els joves descobreixin la memòria històrica de Sant Cugat
Els participants prenen decisions en situacions reals dels anys trenta, fomentant la reflexió crítica i la descoberta del patrimoni local
Adreçada principalment a joves a partir de 12 anys
Aquesta activitat no requereix d’inscripció prèvia i es recomana la participació en equips de entre 2 i 4 persones (es necessita un mòbil amb connexió a internet, llibreta i llapis)
Disponible des del 9 de maig al 12 de juny a estrambotic.cat/avenir
A partir del 13 de juny, contacteu amb joventut@santcugat.cat per més informació
àgora memòria
L’espai de participació i pensament crític sobre la memòria democràtica de Sant Cugat
L’Ajuntament posa en marxa Àgora Memòria, un cicle de xerrades i debats oberts a la ciutadania que té com a objectiu reflexionar col·lectivament sobre el concepte de memòria, la seva transmissió i el seu paper clau per afrontar els reptes socials actuals.
El cicle Àgora Memòria s’estructura en quatre sessions que tindran lloc entre febrer i maig de 2026 i que abordaran la memòria des de perspectives diverses: l’educació, la prevenció dels discursos d’odi, les memòries compartides de les migracions i la relació entre memòria i espai públic.
Totes les trobades seran conduïdes per la Marta Marín-Dòmine, escriptora i investigadora especialitzada en exilis i memòria, i la Marta Simó Sánchez, Doctora en Sociologia i investigadora, especialitzada en diàleg intercultural, lluita contra la discriminació i memòria.
Les aportacions i conclusions d’aquest procés participatiu seran la base per a la redacció del Pla Local de Memòria Històrica de Sant Cugat.
Organitza: Regidoria de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Sant Cugat i Museu de Sant Cugat.
50 anys de drets i llibertats
El 20 de novembre de 1975 va morir el dictador Francisco Franco. S’iniciava així la fi de la dictadura franquista i la transició cap a la democràcia, un camí que permetia la recuperació dels drets i llibertats arrabassats el 1939.
Des de l’Ajuntament de Sant Cugat ens vam sumar a aquesta commemoració dels 50 anys de la mort del dictador amb un programa d’activitats que es va realitzar a la tardor del 2025. Més informació del programa a: museu.santcugat/50-anys-de-drets-i-llibertats/
Us convidem a veure el catàleg de l’exposició que es va oferir al Museu de Sant Cugat
1975: De la dictadura a la democràcia
Aquesta mostra té com a objectiu confrontar aquests dos models antagònics de concebre i organitzar la societat – el franquisme, vigent entre 1939 i 1975, i la democràcia actual, concretament al període de la seva institucionalització entre 1975 i 1980 – a través d’objectes i documents que els representen.
Organitza: Regidoria de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Sant Cugat i Museu de Sant Cugat.
Col·labora: Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat
Segur que tomba
Sant Cugat del Vallès: els veïns s’organitzen (1974-1975)
Mòdul que forma part del projecte Segur que tomba, centrat en les mobilitzacions socials i accions de lluita antifranquista del final de la dictadura.
Es desplega als museus de la Xarxa de Museus Locals de la província de Barcelona, el mòdul de Sant Cugat el trobareu al vestíbul de l’Ajuntament de Sant Cugat del 23 d’octubre al 30 de novembre, i de manera virtual a l’exposició online www.diba.cat/ca/web/exposicions/segur-que-tomba
Coorganitza: Diputació de Barcelona
Stolpersteine
Les Stolpersteine o “les llambordes per ensopegar” són peces artístiques urbanes en record de persones que van ser víctimes del nacionalsocialisme. Es col·loquen a la vorera davant la darrera residència que va tenir la persona en llibertat. El creador del projecte és l’artista alemany Gunter Demnig. Les primeres llambordes que es van col·locar van ser a Berlín el maig de 1996, dedicades a les persones jueves residents al barri de Kreuzberg.
L’objectiu de l’artista és fer aturar els vianants i interpel·lar-los per tal de fer memòria sobre aquella persona en concret a qui es dedica la placa: Com es deia? Quan va néixer? Quan va morir? On vivia? On i quan fou deportada?
Es tracta d’un dels monuments de memòria històrica més gran i descentralitzat d’Europa, amb més de 75.000 plaques en 24 països, que pretén d’una banda retre homenatge a les víctimes del nacionalsocialisme i, de l’altra, fer visible la magnitud d’aquesta tragèdia .
Les Stolpersteine instal·lades a la nostra ciutat el 2021, volen fer present la memòria dels santcugatencs deportats a camps de concentració nazis, i les conseqüències del feixisme.
Sargir la vida
Sargir la Vida, un espai creatiu en record a Joaquín Moya Braulio, Bonaventura Bartralot Auladell, Francisco Calventus Navarro, Josep Puiggròs Paloma, Miguel Sánchez García i Lorenzo Villa Gibanel, santcugatencs deportats als camps nazis.
Un espai d’intercanvi intergeneracional per al desenvolupament del pensament crític i creatiu en l’àmbit de la memòria.
Un procés col·laboratiu d’experimentació tèxtil, que convida a la ciutadania a apropar-se als sis santcugatencs deportats als camps de concentració nazis i al programa Stolpersteine Sant Cugat
Roba de la llar amb més de 80 anys d’història: llençols antics i estovalles tenyides amb plantes, fruïts, llavors i flors, evocant les llars que van perdre les persones exiliades, assassinades i desaparegudes.
Sargir, apedaçar, cosir, brodar: creació col·lectiva de sis estendards per als nostres sis deportats.
PARTICIPANTS
INS Joaquima Pla i Farreras – acompanyament Margarita Forner
INS Arnau Cadell – acompanyament Ester Puigmartí
Residència Sant Cugat
Som Memòries Som Veïnes
Dinamització i Art Final Tèxtil – Dana Jasovich
Mapa de Memòria Històrica
La Segona República va ser una gran fita en l’assoliment de drets, llibertats i democràcia, estroncada aviat pel cop d’estat, la guerra civil i la dictadura franquista. Les places i carrers, llars i cafès, seus institucionals i locals socials on es van produir fets rellevants en aquesta història tracen una cartografia que cal preservar en la memòria i a la ciutat.
Us convidem a recórrer i a visitar aquests espais a través d’aquest mapa i a reconèixer-los després a la ciutat.
![La Casa Bertrand en una il·lustració de 1926 [La revista de Oro, maig de 1926]](https://museu.santcugat.cat/wp-content/uploads/2024/07/Casa_Bertrand_illustr_1926.bmp)
Publicacions
Totes les publicacions de memòria històrica realitzades pel Museu de Sant Cugat i amb col·laboració amb altres organismes, engloba diferents temàtiques de la història catalana des de la proclamació de la Segona República fins al restabliment de la democràcia. Els temes tractats sorgeixen de la realització de projectes del museu com poden ser una exposició de la temàtica o unes jornades.
Amb el suport de:
