Pep Blanes

Pep Blanes i Plans (Terrassa 1930 – Sant Cugat 2018)

Va néixer a Terrassa el 1930 i s’inicià al món de l’art des de molt jove. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Pamplona i a la dècada de 1950 va freqüentar l’Escola de Belles Arts de San Fernando de Madrid, on va aprofundir en el dibuix. Aquesta especialitat va ser la constant de la seva carrera: escollí el dibuix per a la seva obra i es dedicà a la ensenyança d’aquesta tècnica a Terrassa i Sant Cugat durant 50 anys.

A nivell tècnic, Blanes va treballar mitjançant l’ús de la tinta – 40 anys utilitzant ploma, canya, “flo-master” o estilògraf – i va incorporar després el llapis de grafit. Dibuixava partint de línies curtes en formes creuades fins a aconseguir una precisió realista.

Els seus temes es centraven en el paisatge urbà arquitectònic, i en especial en els edificis romànics. Així dibuixà Barcelona, el monestir de Sant Cugat, les esglésies visigòtiques de Terrassa, la Bisbal de l’Empordà, el claustre de la catedral de Girona, la catedral de Tarragona, Montblanc i els tres monestirs de la ruta del Císter, el romànic de la província de Palència. A l’estranger dibuixà a França, Alemanya, Itàlia, Portugal, Praga i Hong Kong.

D’entre tots aquests llocs, el monestir de Sant Cugat va esdevenir la seva passió i un tema monogràfic en la seva obra. Va dedicar 35 anys a dibuixar molts dels seus racons, especialment el claustre i els capitells, amb un treball minuciós que va exposar diverses vegades a la sala capitular. Cada dibuix era el resultat de centenars d’hores de feina a la seva cadira feta a mida, des de la qual també atenia amb amabilitat tots els visitants que s’interessaven pel seu treball.

Blanes va contribuir amb el seus dibuixos del monestir de Sant Cugat a la difusió i posta en valor del monument. En especial, va col·laborar amb la seva obra en la celebració de l’Any del Mil·lenari de la butlla de Silvestre II al monestir (2002) i en el projecte de candidatura dels claustres de Sant Cugat i Girona a Patrimoni de la Humanitat liderat per l’Associació Amics de la UNESCO (2007). Va aportar també la seva visió particular i creativa de la història del monestir a la trilogia “Pedra i Ploma”.

Va ser una figura molt arrelada a la ciutat també per la seva vinculació amb la gastronomia i la difusió del món de la cuina i el vi. Va rebre diverses distincions, entre les quals Santcugatenc de l’Any (1996) i Fill predilecte de Sant Cugat (2011).