L’Ajuntament prepara una nova actuació al subsol de l’interior de l’església del Monestir de Sant Cugat
Els treballs contemplen la realització de tres cales a la capella de Santa Escolàstica, Sant Benet i el campanar, per tal d’avaluar les causes dels moviments detectats a l’estructura
Les excavacions es duran a terme aprofitant la retirada del retaule de Santa Escolàstica per a la seva restauració, preveient que tinguin una durada màxima de tres mesos
L’Ajuntament de Sant Cugat ha iniciat aquest dilluns 21 de setembre una nova actuació al Monestir de Sant Cugat del Vallès, concretament a la capella de Santa Escolàstica, la capella de Sant Benet i la base del campanar. Els treballs previstos consisteixen en la realització de tres cales o perforacions al subsol de l’interior de l’església.
Aquesta nova actuació vol avaluar les causes dels moviments detectats a l’estructura del Monestir, per tal d’afavorir l’obtenció de dades i les comprovacions sobre l’estat real de la fonamentació del mur de la façana sud.
A banda, els treballs tenen també una finalitat arqueològica, ja que es vol verificar la presència d’una de les torres angulars de la fortificació romana, que data del segle IV i és anterior al Monestir, al subsol de la capella de Santa Escolàstica.
Núria Escamilla, regidora de Cultura: “Aquesta actuació ens permetrà conèixer millor l’estat de l’estructura del Monestir i, alhora, aprofundir en el coneixement arqueològic d’un espai de gran valor històric. Conèixer bé el nostre patrimoni és essencial per poder-lo preservar. ”
El projecte d’obra, que ha estat elaborat per l’arquitecte Josep Lluís Ortega Blanco, preveu un pressupost de 48.039,14 € i una durada màxima de tres mesos. Les excavacions, que es duran a terme aprofitant la retirada del retaule de Santa Escolàstica per a la seva restauració, es realitzaran amb seguiment arqueològic sota la direcció de l’arqueòleg Pere Lluís Artigues. També es comptarà amb el treball dels tècnics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que analitzen el comportament estructural de l’edifici, i la supervisió dels serveis tècnics municipals d’Obres i Projectes, Patrimoni Històric i Museu de Sant Cugat.
Els antecedents romans del Monestir
En algun moment a partir del 325-350, s’inicia la construcció d’una fortificació
El lloc on s’estableix el Monestir és un petit turó a la plana del Vallès, una zona fèrtil per a l’agricultura, altament romanitzada i ben comunicada. Al seu entorn, hi confluïen la Via Augusta, o algun dels seus ramals, i el camí que unia Egara (Terrassa) amb la ciutat de Barcino (Barcelona) a través de Collserola per la vall de Gausac. Al segle I dC comença l’ocupació d’aquest turó, tot i que de moment no se’n pot precisar el tipus d’establiment.
És en l’època baix-imperial quan s’hi desenvolupa un nou assentament del tot singular. En algun moment a partir del 325-350, s’inicia la construcció d’una fortificació: un recinte quadrat, de 40 metres de costat, amb murs i torres de reforç amplis. S’associa aquesta fortificació al programa de reforma del sistema defensiu i de la xarxa viària promogut per Roma des de finals del segle III, amb l’objectiu de garantir tant el proveïment dels exèrcits destacats a la frontera nord de l’Imperi com la defensa directa del territori. S’ha plantejat la hipòtesi que Rufinus Octavianum, comes d’Hispània almenys el 316-317, s’hauria ocupat d’aquest programa i hauria ordenat, entre altres actuacions a la província, la construcció de la fortificació (castellum) de Sant Cugat. El seu nom hauria originat, per tant, el topònim del lloc. En efecte, el nom d’Octavianum apareix des de la primera documentació sobre el Monestir, al segle IX, lligat al seu emplaçament. El seu origen ha estat objecte d’altres hipòtesis. Algunes, elaborades pels mateixos monjos, pretenien legitimar el passat del Monestir imaginant que fou fundat per l’emperador Octavi August o situant-hi el martiri de sant Cugat a vuit (octo) milles de Barcelona. Un teoria més neutral i fonamentada, el relaciona amb un plausible propietari romà de l’assentament, de nom Octavi.
Sigui com sigui, la fortificació no es devia acabar de construir, perquè no s’han trobat vestigis de bona part del costat nord del recinte. Precisament en aquest costat es construeix a mitjan segle V un edifici sepulcral amb una gran sala rectangular i una cambra annexa que acull dues tombes. Poc després s’hi afegeix un element que sens dubte l’identifica com a basílica cristiana, un absis de planta de ferradura a l’interior i pentagonal a l’exterior, i desenvolupa un cementiri just al costat. D’aquest cementiri s’han documentat, de moment, una cinquantena de tombes.
La tradició sostinguda des de l’època medieval situa el martiri i l’enterrament del màrtir Cugat al lloc on després s’aixeca el Monestir. Una interpretació superficial de les restes arqueològiques del recinte funerari avalaria aquesta tradició, però un contrast més aprofundit de les dades arqueològiques i documentals no permet confirmar-ho.
L’assentament constituït per la basílica i el recinte funerari es completa amb altres edificacions i estructures, amb la qual cosa s’ocupa un espai que depassa el recinte del castellum i fins i tot l’actual recinte monàstic. La singularitat de l’assentament deixa clar que es tracta d’un punt de referència per al territori circumdant de marcat caràcter religiós i funerari, i probablement també de caràcter administratiu.
Més notícies
L’Ajuntament prepara una nova actuació al subsol de l’interior de l’església del Monestir de Sant Cugat Els treballs contemplen la realització de tres cales ...
Torna el festival de música antiga de Sant Cugat! Cada setembre des del 2019, el FESTIVAL CONTRATEMPS destaca per una programació innovadora i fresca ...
Durant el mes d'agost, el museu continua obert amb l'horari habitual tant pel que fa a la seu del Museu del Monestir i Claustre, ...
