Malgrat la seva aparença sòlida, les pedres del monestir no són invencibles. Alguns errors de càlcul en la seva construcció, el pas del temps i el propi ús de l’edifici generen deterioraments variats.
El Monestir de Sant Cugat
Amb més de 1.000 anys de vida, el monestir de Sant Cugat és el monument més rellevant de la ciutat. Fundat al segle IX sobre un antic assentament d’origen romà, va viure la seva època d’esplendor entre els segles XII-XIII, i va estar en actiu fins el 1835. La seva comunitat de monjos benedictins va exercir una forta influència en la formació de la vila i el territori de Sant Cugat així com en la història del país.
El conjunt arquitectònic del monestir està format per l’església, el claustre, el palau abacial i les muralles. És de gran valor perquè acull mostres excepcionals del romànic, el gòtic, el renaixement i el barroc, ens explica avui la forma de vida dels monjos i expressa el seu enorme poder. Tot i així, és un conjunt que necessita cura.
Els efectes del temps en el monument
L’edifici es mou lleugerament en alguns punts provocant esquerdes i risc, a llarg termini, de bolcament. Els carreus dels murs, fets de pedra sedimentària local, “pedra de Campanyà”, s’erosionen fàcilment amb l’aigua i es deterioren amb la brutícia ambiental, fongs i líquens. El sistema d’evacuació de l’aigua de pluja té deficiències que provoquen filtracions i escorrenties als paraments. Alhora, intervencions anteriors han ocultat elements en desús però d’interès per entendre el monument
¿Com ho podem contrarestar?
Per evitar la degradació, facilitar la comprensió del monument i millorar el seu aspecte, cal intervenir-hi.
Les accions que es desenvolupen des del 2021 consisteixen en:
Vols conèixer en detall les diferents fases d'actuació?
On i quan
De l'1 del gener del 2021 fins al 31 de gener del 2023
Ajuntament de Sant Cugat
Àrea Metropolitana de Barcelona
Diputació de Barcelona
Generalitat de Catalunya
Amb el suport del fons FEDER