CAPELLA DE SANT DOMÈNEC
.jpg)
La capella de Sant Domènec se situa a la carena divisòria que separa les conques del Besòs i Llobregat, i a tocar de l’antic camí que aquí es dividia en tres direccions: cap a Terrassa, a Martorell i a Rubí. Domènec Mates (1651-1707), hereu d’un negociant enriquit que va donar importància a una de les famílies més reconegudes de Sant Cugat als segles XVII i XVIII, va fer edificar la capella amb el permís de l’abat als voltants del 1700 en una àrea de les seves terres en propietat.
L’advocació oficial de la capella estava dedicada a la Mare de Déu de la Pietat o dels Dolors, tot i que també s’hi rendia culte als sants Baldiri i Domènec, en les seves festivitats pertinents. La devoció a Sant Domènec, no obstant, va rebre una freqüència major i una importància significativa cap a finals del segle XVIII. El motiu el podem trobar en relació a una malaltia freqüent en aquells temps: la malària, també anomenada paludisme. Aquesta malaltia, que provoca fortes febrades, calfreds i cansament extrem, entre altres símptomes, és el resultat de la invasió en el cos humà d’un paràsit anomenat Plasmodium, el qual habita certes aigües estancades, arribant a infectar a les persones mitjançant la picada de mosquits criats en les mateixes.
Durant el segle XVIII a la vila de Sant Cugat va haver-hi un important conreu de la planta del cànem, usada per a l’elaboració de cordes i altres teixits. Aquest mateix conreu va ser el causant indirecte de la presència de la malària a Sant Cugat, doncs propiciava l’estancament d’aigües que duien a la presència dels mosquits infecciosos. Tenim notícia de la devoció a Sant Domènec com a sant protector contra “tota malaltia, febres, frets y altres dolors”, segons canten els goigs del sant a la capella. El 1810 els monjos celebraven missa el dia del sant, el 4 d’agost, implorant la seva protecció contra les febres d’aquell any. I en aquella dècada es troba en ple auge l’aplec dels devots a la capella.