LA GRIP ESPANYOLA DE 1918
.jpg)
Fa poc més d’un segle, el món es va veure afectat per una gran pandèmia provocada pel virus Influenza A subtipus H1N1, comunament coneguda com a Grip Espanyola.
Aquesta es va desencadenar entre 1918 i 1920 i el seu impacte en la humanitat va ser devastador ja que es van produir uns 500 milions de contagis, dels quals es calcula que uns 100 milions acabaren sent defuncions (l’equivalent al 5% de la població mundial).
Encara avui el seu origen segueix sent una incògnita, però és probable que aflorés en un campament militar a Kansas (Estats Units). Eren les acaballes de la Primera Guerra Mundial, i tot i que la grip s’havia començat a estendre entre els soldats, no es va voler suspendre l’enviament de tropes nord-americanes a Europa. Aquesta fatal decisió va provocar l’expansió del virus cap a França, Regne Unit, Itàlia, Alemanya i altres països i, per últim lloc, Espanya, on es va convertir en primera causa de mort a l’any 1918, especialment durant l’octubre.
Llavors, si el seu origen s’estableix a l’altra banda de l’Atlàntic, d’on prové el seu nom? A diferència dels països combatents a la Primera Guerra Mundial, Espanya, que es mantenia neutral, no va censurar la informació sobre la malaltia i, pel contrari, va fer una gran difusió del succés. Això va promoure el nom de Grip Espanyola.
L’onada d’infeccions no va trigar en arribar també als petits pobles rurals com Sant Cugat del Vallès. Aquí es van produir 238 defuncions, 69 de les quals van ser casos de grip presentant patologies bronquials, entre d’altres afeccions similars de caire respiratori i que, per tant, es poden vincular a l’epidèmia. El pitjor any va ser 1918. En aquell moment Sant Cugat comptava amb un cens de 2.670 habitants i, de les 87 defuncions que van ocórrer aquell any 34 van ser provocades per la grip espanyola. La població més afectada van ser nens i adults que, en la seva majoria, no arribaven als 40 anys, la qual cosa ens afirma que era una malaltia amb un perfil poc comú de les víctimes.
L’acta del Ple Municipal del 3 d’octubre de 1918 conserva el testimoni de l’epidèmia:
“Reunidos en el salón de reuniones de la Casa Consistorial, al objeto de celebrar sesión ordinaria de primera convocatoria, bajo la presidencia del señor alcalde D. Martín Rodó (...) atendiendo a que se han presentado varios casos de gripe y a fin de evitar en esta villa su propagación, el Ayuntamiento por unanimidad acuerda facultar al señor alcalde para la compra de desinfectantes, socorrer a las familias necesitadas y poner a disposición de los señores médicos carruajes para que puedan atender a los enfermos de las casas de campo con toda rapidez.”