ELS PORTALS DE LA VILA I EL CONFINAMENT
.jpg)
A la vila de Sant Cugat, tal com va succeir a tants altres indrets, en determinats moments es va prendre la decisió de tancar-se en confinament per tal d’evitar la propagació de diverses epidèmies al llarg dels segles. Aquest tipus de decisions eren preses per part del consell de la vila, presidit per un nombre reduït de jurats i posteriorment comunicades i controlades pel batlle, un vilatà escollit per l’abat del monestir per ser el representant d’aquest a la vila i vetllar pel compliment de les exigències del sistema feudal.
Tot i que el recinte emmurallat del monestir podia servir de refugi per a situacions d’atac o emergència imminent, en casos d’epidèmia calia tancar la vila per si sola. La manera de dur-ho a terme era ben senzilla. La vila ja quedava prou tancada gràcies a les tàpies de les eixides o patis de les cases que la voltaven i a uns portals als carrers d’accés. En temps d’epidèmia es reforçava el tancament i s’obligava a entrar i sortir de la vila només pels portals, custodiats per portalers. Coneixem el cas, per exemple, de la pesta de l’estiu de 1589 on a més es prenen altres disposicions. Es permetia als vilatans sortir per les seves eixides només per anar a batre a l’era. Si es volia sortir del terme calia dur a sobre un permís i en tornar donar compte als portalers sobre la seguretat del trajecte. Es prohibia acollir forasters sense permís de l’autoritat i portar de fora bestiar, roba o productes sospitosos. També es prohibia rentar la roba al pou del comú.
Els antics portals de la vila ja no es conserven avui dia. Però se’n coneix la ubicació aproximada d’alguns d’ells a través dels esments a la documentació d’època medieval i moderna: al carrer Santa Maria, al de Sant Domènec, possiblement a l’Endevallada, al carrer d’en Mir i al carrer Major, tocant a l’actual Plaça d’Octavià.