L’HOSPITAL DEL MONESTIR
.jpg)
Etimològicament, la paraula ''hospital'' deriva del mot llatí hospes (hoste), relatiu al concepte d'hospitalis (hospitalitat) i que es troba en l’origen d’aquesta institució. La Regla de Sant Benet que regia la comunitat del monestir de Sant Cugat postula al capítol 53 el deure dels monjos a practicar l'hospitalitat més generosa envers els pobres i desconeguts. Aquesta hospitalitat tendiria a realitzar-se fora del recinte monàstic a partir del segle XII.
Així passa també a Sant Cugat, on l'any 1179el monjo almoiner Pere Gelida s’encarrega de construir un hospital fora del monestir, al lloc que amb el temps va ser el carrer Hospital. Mentre que els hostes nobles o de l’alt clergat eren acollits dins els espais monacals, l'hospital estava destinat a l’acollida de pelegrins, pobres i malalts. L'ofici d'almoiner, que tenia assignada l’atenció als pobres amb el repartiment de l’almoina, va assumir també l’hospital amb aquesta tasca assistencial. Per complir amb el seu ofici se’l dotava suficientment amb terres i masos amb les rendes dels quals assumia les seves obligacions.
L’hospital va estar en actiu ben bé fins al segle XVIII. En aquest període sabem que era servit directament per un laic hospitaler, que hi vivia amb la seva família, i que comptava amb els serveis mèdics del metge que tenia a sou el monestir.
L’hospital va ser enderrocat l’any 1969. Actualment, es pot veure a l’edifici que el va substituir, a la cantonada entre els carrers Hospital i Sant Bartomeu, l'arc de mig punt de la porta original d'entrada i alguns elements de pedra descontextualitzats i encastats a la façana. Al centre de l’arc podreu veure també una creu que s’associa a la funció assistencial de l'edifici.