Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

EL DECAMERÓ “DE SANT CUGAT”

La pesta negra va propiciar una de les obres mestres de la literatura universal, el Decameró de Bocaccio. L’obra comença amb a situació a Florència el 1348, una ciutat assolada per la pesta, desbordada per l’epidèmia i en plena dissolució moral i dels costums a causa del daltabaix. Bocaccio descriu les dos reaccions a la pesta oposades: el confinament amb costums mesurats per una banda contra disbauxa i burla per l’altra. En aquest context un grup de deu joves es retiren a una vil·la als afores de la ciutat i passen deu dies de confinament recuperant l’ordre i l’harmonia perduts, explicant-se deu històries cada dia fins completar les cent que composen la novel·la. El resultat és aquest compendi sobre la condició humana, que mostra moltes de les seves facetes: l’engany, l’astúcia, l’amor, la passió, la dignitat, etc. 

 

Aquesta obra va despertar l’interès als cercles erudits i va anar sent traduïda a diverses llengües. I una mica per casualitat, la primera traducció al català està relacionada amb Sant Cugat. El colofó d’un manuscrit que conté aquesta traducció indica que es va acabar un dimarts 4 d’abril de 1429 a la vila de Sant Cugat del Vallès. Desconeixem els detalls d’aquest fet, però tot indica que té a veure amb la política cultural del rei Alfons el Magnànim, impulsor de la literatura i el coneixement. El mateix any 1429 Andreu Febrer, membre important de l’entorn reial, concloïa la traducció de la Divina Comèdia de Dante Alighieri i es suposa que la traducció anònima del Decameró forma part del mateix ambient. El rei va fixar la seva residència a la ciutat de València al període de 1425 – 1431, però a l’abril de 1429 s’havia desplaçat amb la cort a Barcelona. El monestir de Sant Cugat era de tant en tant lloc d’estada reial i és plausible que el traductor del Decameró fos també un membre del seguici reial i acabés la seva tasca durant una estada a Sant Cugat per aquest motiu. Que situï la fi de la traducció a la vila fa pensar que es realitzés no dins del monestir, sinó en alguna de les cases del poble, en un hostal o en alguns dels seus casals remarcables. El manuscrit es conserva avui dia a la Biblioteca de Catalunya.

On i quan

Dilluns 6 d'abril de 2020

Aquest acte pertany al programa

Patrimoni en temps d'epidèmia