Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

La restauració del mosaic "Paga-li, Joan"

Mostra del mosaic "Paga-li, Joan" recentment restaurat

 

La restauració del mosaic del “Paga-li, Joan”

El gener de 2024 ha acabat la restauració del mosaic tradicional del “Paga-li Joan”, peça icònica de la ciutat, obra de Lluís Pallarès i Torruella de l’any 1936. El mosaic va passar a formar part de la col·lecció del museu l’any 2010, després que va ser extret de les parets de l’antic edifici de l’Esbart, al carrer Sant Medir, abans que l’edifici s’enderroqués.

Representa una parella ballant el "Paga-li Joan", dansa tradicional santcugatenca documentada a partir del segle XVIII, i que és ballada pel dia de Sant Pere (29 de juny) durant la Festa Major.

 

Descripció

És un plafó realitzat amb la tècnica del mosaic, a base de tessel·les de ceràmica vidriada de diferents colors, on una parella balla el "Paga-li Joan" sobre un fons campestre. Es tracta d'un home i una dona presentats a la manera d’hereu i pubilla, amb vestits tradicionals de la pagesia catalana que curiosament, ja no responien al moment de la confecció del mosaic. Mostren, en canvi, l’estereotip impulsat pels esbarts dansaires a principis de segle XX. L’escena ens il·lustra el moment de donar-se el ram en el ball del “Paga-li Joan”.

Ell porta camisa, llaçada, armilla, jaqueta curta, pantaló curt, espardenyes i barretina. Ella porta vestit, mocador llarg al cap i mitenes, i el vano plegat en una mà.

El plafó porta la signatura de Lluís Pallarès (Ll. Pallarès), a la part inferior esquerra.

 

El procés de restauració

La primera part de la intervenció va consistir a eliminar la capa de ciment pòrtland i l’estructura metàl·lica què es van adherir el 1976. Posteriorment, es consolidà el revers amb morter hidràulic i una malla de fibra de vidre. Es col·locaren les tessel·les soltes retirades durant l’arrencament de 2010 i per últim es realitzà una reintegració matèrica i cromàtica.

Es va decidir no tornar a instal·lar el mosaic inserit en un mur i es creà un suport reversible i mòbil per l’obra, permetent possibles futurs canvis d’ubicació sense haver de repetir un nou procés d’arrencament i protegint així l’obra de fluctuacions d’humitat i sals procedents dels murs exteriors. D’aquesta forma també s’afavorirà la seva futura conservació.

 

 

La restauració al detall

 

Estat de conservació del mosaic abans de la restauració de 2023

Abans de la restauració, el mosaic presentava un pronunciat deteriorament de les tessel·les degut principalment a les accions climatològiques i als tres canvis d’ubicació on ha estat instal·lat (Quatre Cantons, Pavelló municipal de la rambla del celler i la seu de l'Esbart). Atès que el mosaic estava inserit directament al mur, es va haver d’extreure arrencant del parament. És un procediment traumàtic, ja que les tessel·les ceràmiques i l’esmalt són materials d’una gran fragilitat.

També cal apuntar que les condicions intrínseques de les tessel·les amb la seva superfície esmaltada la fa ser molt sensible als factors mediambientals.

 

(descripció de les imatges)

  • S’han trobat despreniments puntuals provocats per l’expansió de grumolls de carbonats que es troben en la pasta ceràmica i que tenen un índex de dilatació superior a la resta, concentrant-se en un punt. El contrast de punt de dilatació amb la resta, acaba per provocar petites explosions de la pasta ceràmica que tenen com a conseqüència el despreniment i pèrdua de material al voltant del grumoll de carbonats. 
  • Alteració diferencial d’un grup de tessel·les que han perdut la capa d’engalba, el color i el vernís probablement per un defecte de cuita fent-les més sensibles a l’erosió. Els canvis d’humitat, temperatura i la llum solar, són els principals factors ambientals que interactuen amb les obres d’art, provocant alteracions com el clivellat o fractura de la capa d’esmalt, despreniments i pèrdues d’aquesta capa d’esmalt.
  • En les tessel·les de ceràmica és veu l’efecte de la cristal·lització de les sals provinent en gran part, del morter de pòrtland que li feia de suport. Els contorns de les tessel·les -que és per on transpiren- són les parts més deteriorades per l’efecte de l’expansió de les sals al cristal·litzar, que erosionen de mica en mica el material ceràmic i la capa de vernís provocant les conseqüents pèrdues de material.
  • Detall de l’efecte de la cristal·lització de les sals en la superfície de la ceràmica, provocant una alteració cromàtica de color blanca i l’erosió i despreniment amb pèrdues de material que afecta la capa de color i de vernís.
  • Detall d’una tessel·la amb un estat d’alteració més avançat amb problemes de fractures i despreniment amb pèrdues de més 60 % de la capa de color i vernís.
  • Detall d’una tessel·la negra que havia perdut pràcticament la totalitat de la capa de color i vernís, quedant-li només el suport ceràmic i uns mm. de la capa de color.

 

Impacte d’una bala de plom

En el mosaic es conserva l’impacte d’una bala de plom que afecta quatre tessel·les, sobretot a dues. Podria tractar-se d’una bala de la Guerra Civil Espanyola, ja que el mosaic és de l’any 1936.

Aquest desperfecte de naturalesa antròpica es conservarà com a testimoni històric alhora que mostra la vulnerabilitat de les obres exposades en la via pública.

En general, la capa de vernís té ratllades per fregament, però hi ha una zona que està

particularment ratllada segurament per causes antròpiques.

 

La restauració de 2023

La restauració ha consistit en dues accions: en primer lloc, la instal·lació del mosaic en un suport reversible i mòbil que permeti els possibles futurs canvis d’ubicació sense haver de repetir un nou un procés d’arrencament. Aquest nou suport també mantindrà el mosaic al marge de les fluctuacions d’humitat i sals procedents dels murs exteriors, afavorint la seva futura conservació. I, en segon lloc,  la restauració del conjunt de les tessel·les

 

Suport

La primera part de la intervenció va consistir a eliminar la capa de ciment pòrtland i l’estructura metàl·lica què es van adherir el 1976. En substitució s’ha usat un morter de calç hidràulica per evitar la càrrega de sals que tenia el ciment Portland i evitar futures eflorescències salines en les tessel·les que accelerin  el procés d’alteració de mosaic.

S’ha usat un morter de rejuntament hidròfug per tal d’evitar la proliferació de fongs que puguin alterar la seva força mecànica i perjudicar-lo visualment.

Per facilitar els futurs trasllats s’adhereix una làmina de plafó Honeycomb que fa de suport sense incrementar excessivament el seu pes. El plafó va adherit amb resina epoxi pel costat revers del mosaic en contacte amb la capa de morter. El plafó Honeycomb està realitzat amb estructura de niu d’abella amb alumini, resistent i lleuger.

El mosaic amb el plafó estan encaixats en una estructura de perfils d’alumini de la casa NORCAN (perfils N165 encaixats en sentit vertical i horitzontal). L’estructura forma una quadrícula que cobreix tota la superfície del mosaic pel costat revers. Els extrems sobrepassen el mosaic pel costat anvers subjectant-lo per impedir que pugui caure cap endavant. La quadrícula va inserida a un altre perfil que va collat a la paret.

 

Les tessel·les 

La proposta d’intervenció de conservació-restauració segueix els criteris de la mínima intervenció intentant conservar el màxim les tessel·les originals. S’han fet reintegracions cromàtiques en l’esmalt de les tessel·les deteriorades -que s’han considerat que es poden mantenir- amb l’ajuda de retocs puntuals a base de pigments purs i vernís de la marca Golden.

 La majoria de les tessel·les estan esmaltades pels dos costats (anvers i revers), aquest fet li resta adherència al nou morter, per aquest motiu s’ha triat un morter especialment adherent (Adherecal de la casa Com-cal) reforçat amb  malla de fibra de vidre.

 Es col·locaren les tessel·les soltes retirades durant l’arrencament de 2010 i per últim es realitzà una reintegració matèrica i cromàtica.

 

El Museu de Sant Cugat ha coordinat els treballs a càrrec de l’empresa ProArtis Conservació-Restauració, sota de la direcció de la restauradora de béns patrimonials Gisela Bosom

 El treballs han tingut un cost extern de 18.017 €, i s’ha dut a terme amb finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que ha aportat 8.112 euros a través de la línia de subvencions per a la conservació i restauració de béns mobles i dels elements arqueològics i artístics integrats en el patrimoni immoble.

 

On i quan

Monestir de Sant Cugat

Claustró del Monestir - Museu del Monestir

Plaça d' Octavià, 1

Des del 2 de febrer fins al 30 de maig de 2024

De dimarts a dissabte de 10:30 a 13:30 h i de 16 a 19 h
Diumenges i festius de 10:30 a 14:30 h
Història del mosaic

 

1937

El mosaic fou col·locat a la plaça dels Quatre Cantons a promoció de l’Ajuntament.

Estava instal·lat a la paret mitgera d’una casa del C/ Santiago Rusiñol

 

1976

Ramon Millet va realitzar els treballs d’extracció i adequació del mosaic de la façana del carrer Santiago Rusiñol.

El mosaic va ser traslladat a l’antic pavelló municipal a la rambla del Celler.

 

1996-2010

Abans de 1996, el mosaic es va instal·lar a l'edifici de l’Esbart (carrer de Sant Medir).El 2010, arran l'enderroc de l'edifici, fou novament extretsota la supervisió d'Ignasi Millet (Stem) i traslladat als depòsits del Museu de Sant Cugat, on s’ha conservat fins al 2023.